Aquesta pàgina ha estat revisada.
Se posà llavors á dir
Una de mitjana etat,
Y digué en gran serietat:
«Jo soch del mateix sentir,
Candileta hasta el morir!
Y dirli á eixe gran doctor
Qu'es nom que li cau millor,
Y mentres tingám llengüeta,
Direm sempre candileta,
Pera gloria del Senyor.»
Una molt maleta estaba
Já postradeta en son llit,
Casi já sense sentit
Y que apenes respiraba;
Pero al oir qu'es trataba
De fer tal innovació,
«No, mares, digué, no, no;
No digám tal parauleta,
Que no em pareix devoteta
Ni cosa de relijó.»
Les jovens totes á una
Per candileta votaren,
Y lo convengut firmaren
Sense fáltame ninguna.
«Eixa paraula moruna
