Aquesta pàgina ha estat revisada.
Desprès d'esta desició
Que fueros de lley gotjaba,
La candileta reinaba,
Pero el «Quam dilecta» no;
Y mogueren tal funció
Per victoria tan completa,
Que una qu'es dia discreta,
Pegant moltes palmadetes,
Els dia á les novicietes:
«Candileta! Candileta!»
D'allí esta lley ha pasat
A tots los convents del mon:
Sempre s'ha fet? puix alón!
Pasas sempre y s'ha acabat.
Y si algun pobre ha intentat
Dirlos alguna coseta
Que no parega ben feta,
Li han respost: «No, perqué así
Totes ho ham fet així:
Candileta, candileta.»
Alló que sempre s'ha fet
Forma entre monjes la lley,
Y allí já no hià remey,
S'ha de seguir tort ó dret.
Si alguna té un descuidet
