Aquesta pàgina ha estat revisada.
Si en el Ofici Diví
Alguna antífona es deixen
De les que dir se mereixen,
Já no les trauran d'allí.
Que sempre se ha fet així
Dihuen á brega desfeta,
Tant la gran com la giqueta;
Conque já es ven clarament,
Ser les monjes una gent
D'empenyo en la candileta.
Si algun nom llarch el fan breu
O algun nom breu el fan llarch,
Primer será dolç lo amarch
Que deixen el modo seu.
Del seu pas no les traureu,
Perqu'en dir elles: «Así
Totes bo han defer així,»
No se deixen la sendeta;
Candileta, candileta,
Y ningú les trau, d'allí.
Si l'aigua beneïda han pres
Les monjes en lo dit gros,
Seria una culpa atrós
Si no beu feren les demés,
Y si dius no vol dir res
