Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/74

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
XXV.


 De candileta retoch
Tenen altres mil cosetes,
Que també son candiletes
O els ha de faltar molt poch.
Una es el tocar á foch,
Pera que cada monjeta
Vatja per una braseta,
Pera ensendre el seu braser:
¿S'ha fet sempre? S'ha defer,
Y visca la candileta.

XXVI.


 Altra que la veu primeta,
Siga com siga, han de fer,
Y el tó de veu ha de ser
A modo de campaneta.
Si alguna cabiscoleta
Solta la veu natural,
Li corritjen falta tal,
Dient que parle com totes,
Y la candileta en botes
Seguix son camí real.

XXVII.


 Altra, qu'el hàbit llarguísim
Algunes solen portar,
Qu'els impeàix el anar
Incomodantles moltísim.
Pero es costum antiquísim