ánguls de lo que havía d' ésser Catalunya, y lo foch vomitant novas rocas, anavan aixamplant aquellas, ó be produhian novas illas de grauwachas, aixó es, d' areniscas grisas ó pardas, mes en son fons se hi trovan las escuredellas calíferas qu' en algunas parts han conservat munió de fóssils.
Mes tant quant la Terra s' anava aixamplant y pujant, tant més lo mar se soterrava, aixís es, que en aquell temps son fons era espantós, y per lo tant lo mar era un mar més tranquil, tan tranquil com avuy dia es lo canal de las Damas que va de Canarias á Cuba.
Aquest período de repós ó de relativa tranquilitat favoresqué lo desarrollo de la vida.
Allavors se poblaren las illas primitivas de plantas coníferas y criptógamas aerógenas, es dir, los vegetals més alts y los més baixos qu' avuy dia floreixen, y en lo mar aparesqueren las familias dels Selacios ó Ganoides, peixos de brillants escatas, monstruos de vuyt y deu metros de llarch.
Prengueren tal desarrollo en las nostras terras los políperos que ja se 'n portan registradas 32 espécies, y al morir favoresqueren los dipósits de carbonat de cals, de ahont ne sortian abundosas fonts termals, las quals transformavan la seva interna constitució, donant lloch a aquestas potents massas de dolomia que casi bé trobém á cada pas.
De prompte un terratrémol que sentiren quants en aquell temps vivian y en qualsevol part del mon que 's trovessen ho capgira tot.
De lo gran gresol ahont se manipulejava la constitució de la Terra n' acabavan de sortir las montanyas dels Ballons y dels Vosgos, y totas quantas tenen en la terrra la seva direcció, formantse unas rocas tan especials que cremavan com esca; lo foch tornava á regnar sobre la Terra, tot estava en combustió, aquells inmensos boscos de qu' hem parlat cremavan y 's reduhian á carbó; tot se carbonisava, fins lo mar sufrí tan considerable mudansa, que d' un mar pregon qu' era 'n resultá una llacuna.
Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/8
Aquesta pàgina ha estat revisada.
