banda, i les dels menors en l'altra, i en tots els casos s'ha complert que més espècies del grup dels grans gèneres presenten varietats, si ho comparem amb les del grup dels gèneres menors. A més, les espècies dels grans gèneres que experimenten varietats presenten de mitjana, invariablement, un nombre superior de varietats que el que ho fan les espècies dels gèneres menors. Tots dos resultats segueixen sent vàlids quan es fa una altra divisió, i quan s'exclouen de les taules tots els gèneres molt petits que inclouen d'una a quatre espècies. Aquests fets confirmen clarament el punt de vista que les espècies no són més que varietats molt marcades i permanents, ja que, allà on s'han format moltes espècies del mateix gènere, o allà on, si se'm permet l'expressió, la fabricació d'espècies ha estat activa, generalment trobarem aquest procés encara en marxa, sobretot perquè tenim totes les raons per pensar que el procés de fabricació de noves espècies és lent. I això és igualment cert si considerem que les varietats són espècies incipients, ja que les meves taules mostren clarament que, com a regla general, allà on s'han format moltes espècies d'un gènere, aquestes presenten un nombre de varietats, és a dir, d'espècies incipients, superior a la mitjana. No és que actualment tots els grans gèneres estiguin variant molt, i el nombre de les seves espècies estigui, doncs, augmentant, o que els gèneres menors no ho estiguin fent; si fos així, la meva teoria quedaria invalidada, atès que la geologia ens mostra clarament que, amb el temps, gèneres menors han augmentat sovint de mida, i que, també sovint, grans gèneres han arribat al seu màxim, han decaigut i desaparegut. Tot el que volem demostrar és que, allà on s'han format moltes espècies d'un gènere, normalment moltes altres s'hi estan formant encara; i això és certament així.
Entre les espècies dels grans gèneres i les seves varietats registrades hi ha altres relacions que mereixen atenció. Hem vist que no hi ha un criteri infal·lible que ens permeti distingir les espècies de les varietats ben marcades; i, quan no es troben els lligams intermedis entre les formes dubtoses, els naturalistes es veuen obligats a prendre una decisió segons la quantitat de diferències entre elles, determinant mitjançant analogies si aquesta quantitat és prou gran per elevar una d'elles, o totes dues, a la categoria d'espècie. Així, la quantitat de diferències és un criteri molt important a l'hora d'establir si dues formes s'han de classificar com a espècies o com a varietats. Fries observa, referint-se a les plantes, i Westwood, als insectes, que, en grans gèneres, la quantitat
