conegut per bretol se 'l vegi en la miseria; perquè ad aquesta, el món, que de paraula es sempre onorador de la virtut, facilment en tals casos la nomena castic, cosa que devé en oprobi i que pot devenir en dany de tots ells. I, per allunyar aquest escandol, tant eficaçment obren, que pocs exemples se veuen de pillards, fòra que siguin persones del tot obscures, que, avent caigut en la desgracia, no s'arreglin les coses llurs d'una manera comportable.
Pel contrari, els bons i els magnanims, com diferents de la generalitat, són tinguts per la mateixa gairebé com criatures d'altra aspecie, i, per consegüent, no sols no són tinguts per consocis ni per companys, sinó considerats com no participants dels drets socials, i, segons se veu sempre, perseguits tant més o menys greument com més o menys remarcables siguin la baixesa d'anim i la maldat del temps i del poble en els quals se resignen a viure; perquè, així com en els cossos dels animals la natura tendeix sempre a netejar-se d'aquells umors i d'aquells principis que no s'avenen amb els de que propriament se componen aqueixos cossos, així també, en les agregacions de molts omes, la mateixa natura porta que, a qualsevulga que difereixi molt de l'universalitat d'aquells, majorment si tal diferencia es també oposició, amb tot
Pàgina:Pensaments (1912).djvu/10
Aquesta pàgina ha estat validada.
12
J. Leopardi
