Pàgina:Pensaments (1912).djvu/105

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
107
Pensaments

sentit; i aquest es que, per parlar, espera que se li ocorrin dir coses extraordinaries en bellesa o importancia. Així esperant, esperant, succeeix que no parla mai. La més sensata conversa del món, i la mes enginyosa, se compon, en sa major part, de dites i raonaments frevols o vulgars; els quals, de totes maneres, serveixen a l'intent de passar el temps parlant. I es necessari que cadascú 's resolgui a dir coses la major part vulgars per dir-ne de no comunes solament alguna vegada.

CVIII

 La gran preocupació dels omes, mentres són joves, es el semblar omes fets, i, després que 'u són, el semblar joves. Olivier Goldsmith, l'autor de la novela The Vicar of Wakefield, a l'arribar a la ratlla dels quaranta anys, tragué de la seva adressa 'l titol de doctor, fentse-li odiosa en aquell temps semblant demostració de gravitat, que li avia sigut benvolguda en sos primers anys.

CIX

 L'ome es gairebé sempre tant malvat com necessita. Si 's condueix rectament, se pot judicar que la maldat no li es necessaria. He