generalment, els qui han fet grans coses, o han nadat en l'abundor, o certament han estat, de naixença, prou fornits de béns de fortuna. Més, deixant de banda tot això, la potestat paterna, en totes les nacions que tenen lleis, porta en sí una mena d'esclavitut dels fills, que, per esser domestica, es més restringent i més sensible que la civil, i que, malgrat pugui ser ablanida o per les lleis mateixes, o pels costums publics, o per les qualitats particulars de les persones, no deixa mai de produir un efecte danyosissim: aquest es un sentiment que l'ome, mentres té 'l pare viu, porta perpetualment en l'anim, refermat per l'opinió que visiblement i inevitablement té d'ell la multitut. Parlo d'un sentiment de subjecció i de dependencia, i de no esser lliure senyor de sí mateix, i fins i tot de no esser, per dir-ho així, una persona completa, sinó una part i un membre tant sols, i de pertanyer el seu nom a altri més que a sí mateix. El qual sentiment, més pregon en aquells que serien més aptes per a les coses, perquè tenint l'esperit més despert són més capaços de sentir i més prudents per adonar-se de la veritat de la propria condició, es quasi impossible que vagi junt, no diré amb el fer, sinó amb l'intentar quelcom de gran. I, passada de tal manera la joventut, l'ome que a l'edat dels quaranta o cinquanta anys sent
