Pàgina:Pensaments (1912).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
27
Pensaments

van plens d'orgull, insultant els altres, per raons no dessemblants de la que ocasionava l'altivesa en aquell, això es, tirar un carro.

XIX

 Hi ha al món unes quantes persones condemnades a quedar en tot malament amb els omes, a causa que, ni per experiencia ni per poc coneixement de la vida social, sinó per llur naturalesa immutable, no saben abandonar una certa simplicitat de modals, mancats d'aquelles apariencies i de no sé què de fals i artificiós que tots els altres, aduc sense adonar-sen gens ni mica, i fins els estults, usen i tenen sempre en llurs maneres, i que es en ells i per ells mateixos dificilissim de distingir del natural. Aquells que jo dic, essent visiblement diferents dels altres, com judicats per inabils en les coses del món, són vilipendiats i maltractats fins dels inferiors, i poc escoltats o obeïts dels subordinats; perquè tots se creuen esser més que ells, i els miren amb altivesa. Tot-om que té negocis amb ells tracta d'enganyar-los i de perjudicar-los en profit propri més del que 'u faria amb altres, perquè 'u creu la cosa més facil, i poder-ho fer impunement; motiu pel qual a tot arreu se 'ls manca a la paraula, ja empleant enganys, ja