omes enginyosos, considerat aquest punt i persuadits que 'l recitar les composicions propries es una de les necessitats de la naturalesa umana, han pensat en atendre ad això i, alora, convertir-ho, com s'hi converteixen totes les necessitats públiques, en utilitat particular. Ad el qual efecte aviat obriran una escola o academia, o bé un ateneu d'audició, on, a qualsevol ora del dia i de la nit, ells, o persones per ells retribuïdes, escoltaran a qui vulgui llegir, per preus determinats; que seran, per a la prosa, la primera ora, un escut; la segona, dos; la tercera, quatre; la quarta vuit; i així anant augmentant en progressió aritmetica. Per a la poesia, el doble. Per cada passatge llegit, que's vulgui tornar a llegir, com succeeix, una lira cada vers. Si l'oient s'adorm, se tornarà al lector la tercera part del preu degut. Per convulsions, desvaneixements i altres accidents, lleugers o greus, que sobrevinguessin a l'una o l'altra part durant la lectura, l'escola estarà fornida d'essencies i medecines, que se subministraran de franc. Així, convertint-se en materia de lucre una cosa fins ara infructifera, com són les orelles, s'aurà obert una nova via a l'industria, amb augment de la riquesa general.
Pàgina:Pensaments (1912).djvu/31
Aquesta pàgina ha estat validada.
33
Pensaments
