Pàgina:Pensaments (1912).djvu/36

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
38
J. Leopardi

gracia que li ha ocorregut, quasi degradat en la societat, esdevingut als ulls del món com reu d'algun delicte, caigut en desgracia dels amics, i els amics i coneguts fugint per tot arreu, i de lluny alegrar-se del que li ha succeït i fer-ne riota. De manera semblant, sobrevenint-li alguna prosperitat, un dels primers pensaments que se li ocorren es l'aver de compartir la seva alegria amb els amics, i que potser la cosa 'ls sigui més motiu de joia que ad ell mateix; i no li passa pel cap que, a l'anunci del seu cas afortunat, els rostres de les persones benvolgudes agin de contraure-s i enfosquir-se, i alguna pasmar-se; moltes esforçar-se, al principi, en no creure-u, després en empetitir en sa opinió, i en la d'elles mateixes i en la dels altres, sa nova fortuna; en algunes, a causa d'això, entebeir-se l'amistat; en altres convertir-se en odi; per fi, no poques posar tot llur poder i treball per despullar-lo d'aquella fortuna. Així es l'imaginació de l'ome en ses idees, i la mateixa raó, naturalment allunyada i esquivada de la realitat de la vida.

XXVII

 No 'y ha major senyal de ser poc filosop i poc prudent que voler prudent i filosofica tota la vida.