millor, per un costat, les dificultats de l'art, per l'altre 'l poder, i que lo mateix que ells volen, això es, enganyar, ho vol tot-om; les quals dues últimes causes fan que sovint l'enganyador resulti enganyat. A més que aquests tals no consideren els altres tant poc intel·ligents com sol imaginar-los qui no 'y capeix gaire.
Els joves molt comunament creuen fer-se estimar fingint-se melancolics. I potser, quan es fingida, la melancolia, durant breu temps pot plaure, majorment a les dònes; però, vertadera, tot el genre umà 'n fuig. I, fet i fet, en el tracte umà no més agrada i es afortunada l'alegria; perquè, al cap i a la fi, contra 'l que 'ls joves pensen, ad el món (i té raó) el que li agrada no es plorar, sinó riure.
En alguns punts mig civilisats mig barbres, com es, per exemple, Napols, pot observar-se, més que en altres llocs, una cosa que en certa manera passa a tot arreu, això es, que l'ome que no té diner, amb prou feines es considerat com ome; creient-sel adinerat, té sempre la vida
