Pàgina:Pensaments (1912).djvu/47

49

Pensaments

omes, com més avança en els països abitats per ells, fa tornar l'aire de dia en dia més benigne; el qual efecte ha sigut i es ben manifest, singularment a America, on, per dir-ho així, en els nostres temps, una civilisació madura ha succeït, part a un estat barbre i part a una mera solitut. Però 'ls vells, com que a la llur edat troben el fret més molest que en la joventut, creuen que los coses han sofert el canvi que ells experimenten en llur propri estat, i imaginen que 'l calor, que en ells va minvant, minva en l'atmosfera o en la terra. La qual imaginació es tant fundada, que precisament el mateix que 'ns asseguren els vells d'ara afirmaven els d'un segle i mig enrera, per no dir més, ad els contemporanis de Magalotti, el qual, en les Cartes familiars, escrivia: «Es, no obstant, cert que l'antic ordre de les estacions sembla que vagi trasmudant-se. Aquí a Italia es veu i queixa general que no 'y ha estacions intermedies; i, en aquesta confusió de limits, no 'y ha pas cap dubte que 'l fret guanya terreny. Jo he sentit dir al meu pare que en sa joventut, a Roma, el matí de Pasqua florida, tot-om se vestia d'estiu: ara us diré que, qui no té necessitat d'empenyorar la samarreta, se guarda ben bé d'alleugerir-se de res del que duia al cor de l'ivern.»
Això escrivia Magalotti en 1683. I si l'Ita-