Pàgina:Pensaments (1912).djvu/5

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

greu malaltia que perfidiosament anava minant el raquitic i deformat organisme, i enterbolint la serenor de judici del poeta de Recanati amb un posit de tristesa i misantropia.
   Per aquest motiu s'ha considerat que 'l pessimisme leopardià té molt de circumstancial i d' artificiós, atés que, per la vida retreta i aillada del desgraciat escriptor, aquest, dedicat exclusivament a l'estudi, no pogué contrastar, en la pedra de toc de la realitat i del tracte amb sos consemblants, tot allò de que amargament se dol i que amb subtil ironia censura.
   Però, sigui 'l seu pessimisme fruit de l'experiencia, o de l'intuició i clarividencia de son geni portentós, cal regoneixer que en totes ses afirmacions, dubtes i negacions, treta d' ells l' exageració morbosa i posats en llur just terme, hi ha, com en els de tot altre pessimista, un fons de veritat, i, ademés, una observació exquisida.
   Doncs bé : sobre aquest fons de veritat i d' observació exquisida es que vull cridar-te l' atenció, amb l'intent d'evitar que mai pugui influir en tu la seva acció depriment, si la té; ans al contrari, per a que, purificant el teu anim en el gresol de la reflexió i de la crítica, devingui alè encoratjador, explicació i guia alora en molts actes de la vida.
   Re del que escriu en Leopardi en sos Pensa-