Pàgina:Pensaments (1912).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
54
J. Leopardi

lent el mateix qua desordenat. I que l'empleat public pugui disposar a son albir de l'onra i de tot el demés dels ciutadans, i a qualsevol fet seu trobar no sols excusa, sinó elogi, amb tal que no toqui al diner. Com si 'ls omes, discordant en totes les altres opinions, no convergissin més que en l'estimació a la moneda, o com si 'ls diners, en substancia, fossin l'ome, i res més que'ls diners; cosa que verament sembla, per mil indicis, que sigui tinguda pel genre umà com axioma constant, amb major motiu en els nostres temps. Per la qual raó un filosop francès del segle passat [1] deia: «Els politics antics parlaven sempre de costums i de virtuts: els moderns no parlen d'altra cosa que de comerç i de moneda.» «I 'y ha gran raó — afegeix algun estudiant d'economia politica o deixeble de les revistes de filosofia; — perquè les virtuts i els bons costums no poden sostenir-se en peu sense el fonament de l'industria, la qual, proveint les necessitats diaries i fent comoda i segura la vida a totes les classes socials, farà que siguin fermes les virtuts i propries de tot-om.» Molt bè. Mentrestant, en companyia de l'industria, la baixesa d'anim, l'indiferencia, l'egoïsme, l'ava-

  1. Tingui-s en compte que en Leopardi escrivia en el segle xix.