Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




El vell perd un dels principals drets de l'ome: el d'esser judicat pels seus iguals.


Mai estem més lluny del nostre desig que quant ens figurem posseir allò que hem desitjat.


En el decurs de la vida un om se diu sovint que li convé limitar la seva activitat, i més especialment se sol dir que a mesura que un se fa vell menys s'ha de deixar portar a empendre noves activitats. Però digui-s el que's vulla 'l fer-se vell equival a entrar en una activitat nova: perquè 'i hà llavors una tal mutació de relacions que, o cal abstenir-se de tota acció, o s'ha d'assumir resoltament i a conciencia una tasca completament nova.


De l'absolut no goso parlar-ne teoricament; però sí puc dir que tot aquell que sab reconeixe-l