Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




Si's pogués anar arreconant el temps perdut com qui arrecona diners, això fóra una certa escusa de la ociositat de molta gent; però no més fins a cert punt, perquè fóra com una casa on se viu del capital sense cuidar-se de posar-lo a guany.


Val més fer la cosa més insignificant del món, que estar mitja ora sense fer res.


Entre les moltes necetats de les escoles cap me sembla tant ridicola com la discussió sobre l'autenticitat de les obres antigues: perque ¿què es l'important, l'obra o l'autor? o què se'ns endona l'autor quan tenim al davant l'obra d'un esprit sia de qui vulla? ¿Qui es capaç de sostenir que tenim un tal Omer o un tal Virgili al davant quant llegim les obres que se'ls atribueixen? Tenim aquell que les féu, i el demés ¿què