Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


gran ome pressentí quant funesta la tecnica avia d'esser per l'art.


Quan un estima, el dever es no més que allò que un se mana a sí mateix. (Vida de Sant Agustí: «Estima i fes el que vulguis».)


Un filosop il·lustre digué que l'arquitectura era una musica petrificada; i se li criticà molt. Nosaltres creiem que no's pot insistir millor en aquest bell pensament que dient que l'arquitectura es una musica que s'ha tornat muda. I sinó penseu en Orfeu quan li fou donat un gran desert de pedra, i ell acomodant-s'hi saviament, al so vivificador de la lira, se féu neixe a l'entorn una gran plaça. Les pedres fortament dominades desseguida pels sons poderosament encisadors degueren arrencar-se del informe macís que les unia, començaren a moure-s en entusiasme i anaren acoblant-se artisticament i ordenant-se deguda-