Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




 —Mestre, dô-m la saviesa
 d'arribâ a vell.
 —Tén present
 que no es un art la vellesa:
 ho es portar-la dignament.


El nostre fi més alt hem de trobar-lo
en coneixe aquest món sens menysprear-lo.


I si en la vida arribes on jo só,
vès si pots estimar-la tant com jo.


I no m'alabeu tant la saviesa:
de la modestia ens hem de fer virtut;
que ans d'acabâ 'ls errors de joventut
comencen ja 'ls errors de la vellesa.