Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


aquesta tasca sempre dura.
Mai podras dir:—Ja he acabat—
ni en el temps ni en l'eternitat.


En mar llisa una pedreta
cau i no'i fa cap senyal;
ni la penya quan s'estimba
dins d'un mar de temporal.


—Per què creus tant en l'immortalitat?
—Perquè es per mi una gran necessitat.


El millor fruit del nostre esforç
reïx en un monument d'inconciencia.
No floririen pas al Sol les flors
si poguessin saber-ne l'excelencia.