materialisació i estigmatisació dels fakirs, la visió a distancia de les monges de Lodun, etc, tenen un mateix origen. Llur estudi, que interessa en alt grau, me sembla que darà moltes sorpreses.
Començo la meva fàcil tasca pels conjurs o oracions, les quals formules tenen molts punts de contacte amb els mëntrams índics, deixant expressament de banda ls exorcismes o conjurs de que s val l'Iglesia contra l mal temps i els esperitats, així com també l'extractar una llarguissima nota que tinc presa de tot lo que s'ha dit sobre això en tots els Concilis celebrats fins avui dia i que guardo pera quan amplií aqueix treball.
I. — Oració de Sant Cebrià pera preservar de bruixeria i de tempestats
S'ha de dir nou diumenges seguits tenint enceses tres candeles beneïdes.
«Jo no sabia ton sant nom i terrible, altíssim Déu; més ara sé que tu ets Déu fort, Déu gran, Déu omnipotent. Jo lligava ls núvols, i no plovia sobre la cara de la terra, i em passejava pel mig dels ramats de bestiar i l'escampava i el perdia. Anuleu i desbarateu,
