Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Perpetuínes (1907) (page 45 crop).jpg



DELIRIUM TREMENS


E

ra la nit de l'ultim dia de Carnaval. Fugint del soroll i de la confusió de la vila, vaig anar-men al camp, i per camins extraviats, camina que caminaràs, vaig deixar darrera meu la montanya, que, com granítica barrera, no deixava arribar a mi ls ecos llunyadans de la disbauixa del poble.

 Vaig asseure-m en una roca, i, apoiant el front abrusat sobre la mà gelada, vaig reconcentrar-me en mi mateix, i vaig voler que la meva raó passés comptes a la meva imaginació, que, creient-se que tot l'any era Carnaval, havia marejat el meu enteniment am les extranyes disfreces am que s vestia.
 Llarga estona va transcórrer, quan un soroll extrany, distraient-me dels meus esforços, me féu alçar el cap i fixar curiosa la mirada