Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mig del món, sà, podent anar aon millor li sembli...

 Aquests dos ultims pensaments, la quai amargor fa doblement profonda la circumstancia, cercada o no, de no esser terminats gramaticalment, són potser l'ultima cosa que va escriure en Bartrina, i pertanyen als darrers dies de la seva vida. En què podia pensar el moribon sinó en el dolor i en la mort?