Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/94

I això deu ser. ¿Com la virtut pot veure,
séns que tinga desitjos d'apartar-sen,
l'espectacle ridicol que a tota hora
les grans ciutats als ulls dels bons presenten?
S'hi veuen sempre ls Déus del vell Olimpe,
que, d'aqueix desterrats, per aquí volten;
Momo ha tret a Talía dels teatres;
les Muses han plantat quincalleria;
Venus de cap artista es la modela,
que ara les grans belleses són les Furies;
Vulcanus fa contentes a les Parques
treballant dia i nit enginys de guerra;
i Mercuri, en la Borsa, que es son temple,
embadalit aguaita com Cupido,
ja sense bena als ulls, treu sempre comptes.

I Cupido fa bé, que sols els homes
amb interès els interessos miren;
i tots, fòra de l'or, tots els que n tenen,
no creuen en res més que en sí mateixos,
que es creure, per ma fè, en ben poca cosa!
 
I no hi haurà un remei? ¿Es per ventura
un cercle lo progrés, que ara ns retorna,
després d'haver passat sigles gloriosos,
al primê estat selvatge d'on sortírem,
com torna al mar pels rius la gota d'aigua
que del mar pujà al cel dintre del núvol?
L'home, que pera unir els llunyans pobles