s' hi sentia. En Milá li atribuheix, com á frase freqüent en ell, la de que tenia per enutjosa la vida sense poesía, y afegeix que sa aspiració era dedicarse principalment á la creació d' obras poéticas. Entre sos projectes cita 'l d' una llegenda ó poema caballeresch sobre 'ls nou barons de la fama en que 's proposava pintar la reconquesta catalana, y una epopeya sobre las Navas de Tolosa, de la qual son probablement com una especie de cartrons preparatoris uns romansos histórichs escrits ó publicats lo Juny del 42. Ja vos he parlat abans incidentalment del projecte mitj esbossat d' una tragedia en dos parts y un prólech, inspirada directament en lo teatre de Schiller, á lo que deixan judicar las apuntacions sobre 'l plan y varias escenas, y basada en lo célebre fratricidi dels dos fills de N' Almodís.
Efectivament, encara que pocas en nombre las publicadas, puig sols arriban á vuyt contanthi la traducció del Stabat Mater, no inclosa en la colecció, revelan tot un poeta. Son las set restants los romansos histórichs ja citats y uns altres en castellá antich molt ben imitat, escrits l' any 40 ab ocasió de la vinguda á Barcelona, tan trágicament acabada, de la Regenta donya Cristina y sas fillas.
Hi há ab aquestas, y del género exclusivament lírich, La canción de la primavera y La cascada y la campana [1]. Y heuvos aquí cóm pera ser dit poeta no 's necessita molts cops més que haver escrit un parell de poesías. La canción de la primavera y La
