«Senyor D....:
»Tinch una bona nova per donarli, y m' apressuro á ferho, segur de que vosté tindrá tant y més de gust en rébrela que no n' he tingut jo en averiguarla.
»Preocupació ó no preocupació, materialisme ó no materialisme, la veritat es que ningú vol que 'ls restos de las personas á qui ha estimat vajan á perdres entre la terra anónima de la fossa general. Tothom prefereix saber hont, com en urna sagrada, son guardats, y hont esperan y reben ab dalé tota mostra que parents y amichs los hi tributin de recort al sér de qui foren la material vestidura.
»Jo, enganyat pels informes que vosté de bona fe y convensut me havía dat, havía atribuhit, planyentmen, aquella infausta sort als de don Pau Piferrer. En semblant fet y en semblants planys havía buscat lo comensament de la memoria necrológica que d' aquell ilustre escriptor vaig llegir lo dia 26 del últim Novembre davant de la Associació Catalanista d' Excursions y que va publicar lo diumenge següent La Renaixensa.
