colrada de vergonya al rostre. Era que se li reproduhía'l recort de la situació consemblant en que's trobaren mare y filla al chalet de les Acàcies, un jorn, a Puigcerdà. — Mamà, mamà, ¿per què insistexes tant en aquest punt?
— Es que la teva resolució es prou seria pera que una mare amorosa, que vol vetllar per la teva felicitat, procuri assegurarse
de que no la prens sense haverla meditat ben be, previament.
— Ho he fet axís, no'n dubtis; — replicà la noya, ab una sequedat especial.
— ¿Y estàs segura, també, del amor d'ell?
— Oh, ben segura.
— ¿Creus conèxer ben a fondo a n'aquest jove?
— Ho juraría. A Bilbao, a San Sebastian, no me'n van parlar sinó ab elogi. El tracte m'ha demostrat quant justa era aquella apreciació general. Ademés, no tracto pas de casarme avuy mateix.
— Acabo ab lo secundari, però qu'es desgraciadament... ¡y tal si ho es!... també important. Me referexo als interessos...
— Es molt més rich que nosaltres. Per aquí no patiré pas. Ademés, no té pares ni germans. Viuríam sols a Bilbao.
— Essent axís, que Deu us benehexi, donchs, com jo us benehiré; — feu la Pilar
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/230
Aquesta pàgina ha estat revisada.
