Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/287

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ab aparent coratge'l perill de trobarse ab la Pilar.
 — Axís m'agradan els homes! — exclamà la Clotilde, encaxant joyosament ab ell y oferintli una de les grans poltrones ingleses que flanquejavan el sofà en qu'ella s'aclofà còmodament.
 — Quí desdenya un confitet tan dols com es pera mi'l passar un rato ab vostè? —
 La Clotilde, renuncià, aposta, el fer brometa sobre la vera intenció que per ella tenía la visita, y procurà també, a dretes, no esmentar ni una sola vegada en la conversa el nom de la Pilar. La proximitat del doble casament, el rebombori qu'aquest esdeveniment movía en els salons de Barcelona, els grans preparatius, bon xich còmichs, que feyan abdues promeses, y'ls progectes de separació d'en Deberga, van facilitarli, alhora que l'escapada volguda, no pas poca materia qu'explotar en una sentada llarga, enjogassada y alegra, com la qu'ella's proposava tenir, pera despertar en aquell home el desitx de visitaria novament.
 — Suposo que'ls seus anyoraments, — va dirli, rient, al despedirlo, — l'empenyeràn alguna altra vegada a venir a la farmacia, si avuy hi ha trobat bon remey. Ja ho sab, Marcial, el meu día es el dimecres.
 — Ay, pobre de mi, y avuy es dimars! —