Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/364

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

porta, a cada aparició del criat per l'entrebadada vidriera! Per fi, per fi comparegué a hora extraordinaria, quan en Marcial se disposava ja a sortir pera anar a sopar. ¿Mes què importava? La qüestió era lliurarse d'aquella tivantor de nervis; parlar, parlar llargament de la Pilar; veure per la mera aparició d'aquell home allí, qu'aquella no s'havía repensat, que no se li escapava altra vegada; inquirir, descobrir, en lo possible, les causes íntimes de la desavinensa ab l'Ortal, qu'aquella dòna li amagava ab tant misteri.
 — Torna a encendre la làmpara del despaig y féslo passar allí. Ja surto; — digué al criat, respirant ab satisfacció. Y ab l'abrich al bras y'l bolet als dits, sortí als deu segons.
 — Perdóni, — feu en Genís, axugantse les perletes de suhor que, ab l'angunia, li havían brollat al front. Ja sab que so persona manada. Fins ara no hem sortit del despaig.—
 Y tal si'l perdonava aquell que, si gosa, l'hauría abrassat! Ben lluny de plànyers ni mostrarse contradit per lo estemporani de l'hora, en Deberga acomodà be al seu amich, l'omplí de festes y atencions y allargà la sentada fins a ben entrada nit. En Marcial havía sabut fer entendre a n'aquell home, que's trobava devant d'un cavaller a