— Sí, home, — continuà en Voltes; — la qüestió era allunyar tot casament que pogués dur en sí la destitució del Ortal. Aquest se cobra, com vostè dèu haver vist ja en el balans, vint mil pessetes anyals de gerencia y administració. Si donya Pilar se casés ab un home entès... volaverunt. —
En Deberga acabà d'esgroguehirse: ni era rich, ni entès en fabricació.
— Oh , — tornà encara ; — es que, pels pactes de l'escriptura, la gerencia no's pot pas remoure axís com axís. Cal que hi haja causa justa y probada.
— Causa? — exclamà l'altre, somrient. — No tingui por: ne trobarèm, nó una, cent, y que podràn probarse. Tinch noticies, tinch noticies; ja veurà. Jo m'alegro de que vostè haja cridat al majordom de Torelló. Aquest es home de tota confiansa, que no pot pahir la suficiencia, ni l'entonament del Ortal. Ha de saber moltes coses y les cantarà, no'n dubti. — Y acabà la sessió, afegint: — En quant a si jo acceptaré ò nó, en cas possible, la gerencia, ja vam discutirho prou ab donya Pilar y la meva dòna. Me van saber vèncer. Donya Pilar me fa pena, ha sigut sempre molt bona ab nosaltres, l'Osita l'estima molt. No hi tinch cap inconvenient. —
En Deberga's tornà una mica roig, pen-
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/366
Aquesta pàgina ha estat revisada.
