dexantlos esmaperduts, sense sortida. De sobte, aparegueren per la cantonada del giravolt més pregon, dos cotxes com de nina, que avensavan silenciosament carretera amunt, y aquelles ciutadanes no'n sabían apartar els ulls tan anyorats de moviment. Llavors, com si s'haguessin fet ab mellor clau pera amidar les altituts y les distancies, van sentir pueril orgull de trobarse tan amunt.
— ¡Qu'imponent! M'agrada; — exclamà donya Pilar, exint d'un silenci melangiós.
— Però jo no sé ahont hem dexat Ribes. ¿Ahont deu caure?—feu l'Elvira, qu'estona hà entafurava l'esguart per les llunyaníes de Mitxdía, cobertes d'una vegetació escalonada y policroma que li recordava algun estampat japonès.
Donya Pilar va mirarla, y somrigué al llegirli'l desitx d'unir ab la naturalesa'l fil de un recort que li era car. Mes, com si de sobte un núvol de vaga tristesa li enterbolís el pensament, arronsà un xich l'espatlla y, tombantse ab nerviositat visible, arrencà
d'allí a la noya dientli:
— El landau ja vé; pugèmhi.—
No varen pas trigar mitja hora a arribar al desmunt del coll y a comensar el descens d'aquells mil vuytcents metres per un'altra
vall molt més alpina.
Gran regió de bosch, alts pins de forma
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/39
Aquesta pàgina ha estat revisada.
