Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/47

y qu'espero seràn molts, los hi deurèm a n'ell.
»El viatge va ser riquíssim d'impressions contradictories. Per exemple, quan vam sentarnos, varem notar que, al altre extrem de vagó, hi duyam un company, ajagut de esquena a nosaltres, com una persona ordinaria que no sab estar entre senyores. Donchs, després, quan el desconegut se desvetlla, hi comensem a conversar y'ns resulta una persona tan decent y tan atenta, que, sabent qu'anava al establiment Montagut com nosaltres y qu'a Ripoll no trobava cotxe, no vam ja reparar gens ni mica en ficàrnosel al nostre. Més tart, al despedirnos, llegint en sa targeta, «Marcial Deberga», la mamà l'interroga y descobrim qu'es fill d'un íntim amich del babo Prim. Es guapíssim, molt fi; si puja quan vosaltres, ja te'l presentaré.
»Lo restant del viatge'ns va resultar llarch, molt llarch; a estones ensopidor, d'altres imponent, d'altres pesadíssim, segons les terres qu'atravessavam. Y ja'ns semblava qu'anavam a raure a n'algun recó de món lletgíssim, indigne dels gustos del oncle Ortal, quan ens vam trobar sorpreses per l'hermosura de la gran vall de Cerdanya, que se'ns aparegué com lluminós y explèndit diorama, sortint del passadís fosquíssim que solen ferte atravessar.