— Ay; però, ara que hi caych; —cantà altra vegada donya Pomposa Bach viuda de
Roig, —si, segons tinch entès, vostè es cunyada dels senyors Ortal? Visites meves senyora, visites meves.—
Ja ho veya: si'ls seus parents la tractavan, ¿per què no tractarla ella?
Encara de peu, parlaren del Enriquet, de son estat, de còm passavan el temps uns y altres, dels barcelonins qu'hi havía a Puigcerdà, de si'ls Ortals vindrían ò nó. A la fi's despediren altra volta al replà de l'escalinata y quan, ja al jardí, vegé la Pilar que
s'olvidavan completament del principi de la comedia, hagué de reprimirse les ganes de riure pera cridar:
— Donchs... y escóltin: en què quedem?—
El jove reculà dues passes, y llensant una mirada furtiva a les persianes de dalt y més roig que'l seu nom, convingué ab aquella senyora que tornarían dilluns a les cinch.
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/73
Aquesta pàgina ha estat revisada.
