disputan los papers més importants. Heu de saber que tot l' Olimpo, la Fama, Sant Cristófol, dimonis, figuran en la parada y están obligats á divertir successivament la plebe ab llur xerrameca y excentricitats. Lo paper de dimoni es molt envejat, lo qui 'l fa te duas pessetas de gratificació. Una vegada 'l jurat volia exclóurer un candidat á la dignitat infernal no sé baix quin pretest, digué als jutjes ab molta eloqüencia: «Mon pare ha sigut dimoni, mon avi també, ¿perque 'm voleu privar d' ésserne jo?» Se li concedí lo que demanava.
Una vegada los papers designats, se distribuheixen los trajos que tenen tot l' any tancats en una estancia de la casa de la vila; cada trajo es un atribut de una divinitat. Un galifardás sapat y rabassut, de cara rodona, sense pel, reb las fletxas de Cupido; te engastadas demunt sas espatllas unas blancas aletas: representa l' Amor. Un jove carnisser vestit de casta Diana se baralla ab un flequer que fa de Venus. Neptú ab son trident intervé pera ferlos callar. Júpiter fa una mueca y ronsa las cellas com en la Hiliade d' Homero; res de mes original com eixa improvisació de deus mitológichs.
Nos posarem, si 'ls hi está bé, en un balcó que dona al passeig del Curs. La professó passará devant nostre y la podrém veure molt bé.
Quatre bastoners ab atxa obren la marxa; pertanyen al rey de la Basoche [1]. La Fama
- ↑ Basoche del llatí basílica, palau reyal. En la Etat mitjana lo mot Basoche fou empleat, en Fransa, á la época hont
