ciada per l' oreig de montanya, sota un dosser de verdor; sent á refilar los aucells, lo remoreig d' una font qual aygua cristallina corre á sos peus, dins un aygol covert de creixens; deixa la feyna, s' entrega á la melancolía; clou los ulls; sa imaginació vola per l' espay; veu á voltas, en mitj de flors, en una clariana de llúm, una hermosa papallona de vius colors que voleya apropantse d' ella, se posa sobre son cor; allavors ressent una impressió indefinible que apressura sas palpitacions y son respir... al despertarse se troba tota commoguda. Los dias que no veu la papallona, la crida, la desitja. — Oh! papallona hermosa!... ahont ets?... Vina!. . vina!... te vuy!... te desitjo!... Que dolenta!... per qué fujes?...
Lo matí de St. Joan, demaná permís á sa mare pera anar á cullir la bona ventura. Al arribar al torrent, s' agenollá á la vora de l' aygua, retrossá sos brassos, mullá sos dits, feu lo senyal de la creu, desfé las trenas de sa llarga cabellera, se pentiná enmirallantse en l' aygua cristallina, se posá sul cap una corona d' eura, y, lleugera, aixerida, s' en pujá torrentada amunt, cullí una garba de flors; se presentá devant sa mare donantli 'ls bons dias. — Que t' has posat sul cap, filla meva? — Qué no m' esta bé?... miri quanta flor y flor de la bonaventura! n' hi haurá per la Mare de Deu y pera fer la creu de la porta forana. Desfé la corona d' eura, ne feu una garlanda que posá á l' altar de la Verge.
