munt sas espatllas, ben cert que l' Espanyolet no 's dubtá de la fatal influencia que tindria sobre sa vida.
Ja se sab que en 1647 estallá la revolució de Nápols. Los insurrectes dirigits per Masaniello assitiaren lo duch d' Arcos dins son palau y l' obligaren á reconeixer per gobernador al heroych lazzarone.
Don Joan d' Austria, fill natural de Felip IV, delegat per son pare pera sofocar la insurrecció, feu sa entrada á Nápols en triomfador, tothom acatá son poder. Quan fou pacificada, volgué coneixer tots los grans senyors de la vila. Ribera, orgullós més que may de son orígen, convidá don Joan d' Austria á una festa expléndida celebrada en son propi palau. Lo prímpcep fou magníficament rebut per la esposa y fillas de Ribera que li besaren la má. Una d' aquellas jovenetas, Maria Rosa, era molt guapa. Agradá tant á don Joan que li feu l' honor de ballar ab ella, parlantli d' amor. Li fou fácil seduhirla tant per sa elegancia com per lo prestigi de sa alta posició.
Baix lo pretext de ferse retratar, anava sovint al taller de Ribera pera veurer María Rosa, fins que una nit la feu robar.
Desde aquell dia l' Espanyolet fou prés de la més amarga tristesa. No gosava presentarse per los carrers de Nápols. Comprá una casa de camp á las voras del Pausilip y s' entregá á sa negra melangía.
Se conta que cansat de la vida, fingí un dia
