Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/226

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Las mevas observacions fóren inútils; en vá vaig fer valguer ma experiencia de vell excursionista, la falta de queviures, d' abrigalls, la gran fadiga, la boyra, la nit en aquells deserts... Sort que la broma cubrí las alturas, y se sentiren alguns trons esquerdats d'aquells que precedeixen la pedregada! Era una temeritat volguer anar á Canigó.

Nos várem despedir de Sant Guillém y emprenguérem lo retorn á la vall, determinant fer l' ascensió de Balatg un altre dia, degudament preparats.

Mossen Francesch se quedá sol á Sant Guillém. Li ballava pe 'l cap lo pujar á Balatg; se separá de nosaltres ab recansa. — «Nó se 'n vagin... aixó dels trons no será res... la boyra se desvaneixerá... ¡ara que som tan aprop!... may mellor ocasió...» Ja éram un tros avall que quitllat sobre una penya, gesticulant ab sos brassos nos cridava: ¡ja que no voleu venir, aniré jo sol!..

En efecte, á las 3h de la tarde, empunyá son garrot, lo breviari sota 'l bras, un tros de pá y formatge á la butxaca, arremangá sa sotana y com qui se 'n va á passeig, emprengué la pujada amunt, vers la Portella de Canigó.

Ara li donarém la paraula, referint sa relació tal com á son retorn nos la va contar.

«Després de dúas horas de pujar sempre dins la broma y sense gayre apartarme de las voras del torrent de Comalada, trobí un pastor ab son remat de bestiar de llana. Me conduhí á sa