asserenat; sols se veya la nubolada á ponent vers Puigmal y las montanyas del Capcir. A las 5.h vegí la sortida del sol de mar: un disch rojench sense raigs. L' ayret de tramontana me portá lo só moll distint d' una campana que tocaba l' angelus; vaig suposar que era del campanar de la vila de Prades que veya molt bé al fons de la vall de Conflent. A las 6.h resí lo breviari; esmorzí de pá y formatge y com era mitj glassat de fret y tenía camas y brassos enrampats, eixí del meu refugi pera picar de peus y estirarme. De sobte, vegí vers ponent, á cent passos de mí, dins lo cel, un ser negre, fantástich, d' estatura colossal que feya los mateixos moviments que jo.[1] Allavors si que 'm vaig esglayar: fugí depressa vers la vall de Cadí y d' allá, amunt, á la Portella. Arribí á Sant Guillém á las 2.h de la tarde.»
Lo que té de notable eixa excursió es que Mossen Francesch ha sigut sens dubte lo primer de passar la nit al bell cim del pich de Balatg; puig no crech que may ningú ho haja fet encara. Sol, sense abrigall, rexop, sense
- ↑ Lo ser negre, fantástich, de colossal estatura, era lo mateix Mossen Francesch, qual silueta se reflexava dins l' atmósfera boyrosa que cobría lo cel de ponent. Es un fenómeno de refracció que 's manifesta sovint, al sortir lo sol, en las grans altituts, sia en globo ó en pich elevat. Es degut á la desigual rarefacció de las capas d' ayre.
