principals de Catalunya. Seguim un xich eixa alta serra.
Al baixar de Puigmal, al oest, trobarém la collada de Mayáns. S' hi puja per Palau, Osseja y Vallsellobera (conca del Segre.) Se baixa á Dórria, seguint lo Ripart, dependent de la vall de Ribas. Los encontorns de la collada son prou emboscats. A l' hivern es cobert de neu é intranzitable.
Coll del Plá de las Salinas. — Es un ras de gran extensió. S' hi puja de Puigcerdá en cuatre horas y mitja, per Alp y la Molina. També s' hi pot baixar á Dórria.
Collada de Tossas. — La més practicable per no tenir gayre neu á l' nivern; també es l' única que serveix y per hont passa la carretera de Ribas á Puigcerdá. S' hi puja per la Molina que es á tres horas de Puigcerdá; se 'n compten set de Puigcerdá á Tossas. Es lo coll destinat á la prolongació del Ferro carril de Ripoll cap á Fransa, per lo coll de Puymorens, Vicdessós, Dax y Tarrascon, Foix y Tolosa.
Coll de Jou. — S' hi puja de Bellver per Riu, ó bé de Puigcerdá per Das. Aquesta collada es més elevada y escarpada que las precedents. Se baixa á Bagá, en la conca de Llobregat.
Coll de Pendix. — Es enfront de Bellver; molt emboscat, se baixa també á Bagá.
Coll de Trenca la Porta. — Es una bretxa espadada oberta en la gran mola de la crena de Cadí. S' hi puja per Bellver y Nefol ó bé de Montellá per Nas; y se baixa á Pedra Forca, á
