Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
40
Flors que no granan.

afició que tingués pel matrimoni, ne feu cas. Llurs pares no perdian cap ocasió pera ferlas coneixer, pera portarlas á fira, com se diu en l' Empordá, en balls, reunions... tot fou en va. També quina estranyesa! cap d' ellas se semblava á donya Cecili, la mare; las quatre retiravan á don Joseph, lo pare, que era alt, sech, ossat, cara llarga afavorida d' un nas carnós, nervut, torsut un poch á l' esquerra, boca fesa de tal manera que quan reya semblava arribarli á las orellas; mans y peus de bastaix.

Donya Cecili, la mare, era petita, grasseta y rodoneta; 's deya que habia sigut guapa.

Que misteriosa es la lley dels contrastes entre home y dona! Com explicar eixa preferencia que la dona petita troba en l' home alt, y viceversa? com també la dona guapa que prefereix un home lleig? Donchs, segons dihuen, donya Cecili se casá enamorada de son marit que ben cert res tenia per agradar, al contrari. En aqui entra també la part moral que de vegadas compensa los defectes físichs. Ella prou rica, éll pobre; havia sigut escribent de son pare, notari de Besalú. Llur enamorament fou un ver idíli de miradas y suspirs sense gosarse dir que s' estimavan. Fou quant morí 'l notari, son pare, que, vegentse orfe, donya Cecili, se casá ab son estimat Joseph. Deu benehí llur unió donántloshi quatre fillas, quatre filaborras com deya don Joseph ab lo desitg de un noy. Pero quina mala sort, cap d' ellas se semblava á la mare, totas retiravan al pare; aixís es que tenian mes