segons diu, torna Sòcrates en començar el diàleg. Potidea era una colònia coríntia situada a la província de Pal·lene, a Macedònia. El setge començà el 432 i finí a l'hivern del 430. El lloc de l'acció és la Palestra de Tàureas, una palestra privada, situada, segons el diàleg mateix, davant del Temple Reial.
El Càrmides és un diàleg referit per Sòcrates. Aquesta faisó de compondre té l'inconvenient que cal repetir molt sovint els mots «digué», «respongué», etc. Plató en el Teetet rebutja explícitament aquesta manera de compondre. És natural, doncs, que després del Teetet no se n'hagi servit. Hi ha, doncs, l'evidència que el Càrmides és anterior al Teetet. La construcció del diàleg, de tipus manifestament socràtic, el seu contingut i, finalment, els resultats de l'estadística de l'estil, permeten afirmar que el Càrmides és dels diàlegs platònics més antics. El problema de fixar exactament l'època de la seva composició depèn, com el Laques, de si Plató escriví o no abans de la mort de Sòcrates. És molt probable que o bé el Càrmides i el Laques, com creu Ritter, són dels primers diàlegs escrits per Plató, entre els que s'han conservat fins avui, o bé foren immediatament escrits després de l’Apologia, el Critó i l’Eutífron. Per la nostra part ens inclinem a aquesta tesi.
El Càrmides consta, essencialment, de dues parts: una és la introducció, amb tot el diàleg de Sòcrates i Càrmides; l'altra, el diàleg de Sòcrates amb Crítias. La primera part pot ésser considerada com un dels moments més reeixits de l'art de Plató. Quan hom fa l'elogi de la gràcia
platònica en l'art de fer dialogar els personatges, pensa sovint en escenes com aquestes del Càrmides. L'arribada de Sòcrates i, després, l'arribada de Càrmides voltat dels seus companys, el moment en què Càrmides vol asseure's i tothom vol que ho faci al seu costat, i els
