no és evitar la mort el que és difícil, atenesos; sinó que el que és molt més difícil és d'evitar la dolenteria, car ella és més ràpida que la mort. bI així, jo que sóc vell i lent, he estat aconseguit pel més lent; i en canvi els meus acusadors que són forts i àgils, pel més ràpid, per la dolenteria. I així ara jo sortiré d'aquí declarat per vosaltres digne de mort, ells en canvi declarats per la veritat culpables d'impostura i d'injustícia. Jo estic en la meva apreciació com ells en la llur. Tal volta havia d'ésser així i penso que així està bé.
Quant al que vindrà després, jo desitjo fer-vos una predicció, a vosaltres que m'haveu condemnat; car estic en el moment que els homes prediuen millor, quan han de morir. Jo us dic doncs, a vosaltres que em feu morir, que immediatament després de la meva mort, tindreu un càstig molt més dur, per Zeus, que aquell amb què m'haureu fet morir. Car haveu fet això pensant que apartaríeu de vosaltres l'haver de donar compte de la vostra vida; però us passarà molt al contrari, us dic. Els que us demanaran comptes seran molts més, dels quals jo he reprimit, sense que vosaltres n'haguéssiu esment. I seran molt pitjors perquè seran més joves i us molestaran molt més. Car si penseu que matant els homes impedireu que hi hagi algú que us faci retrets perquè viviu malament, no penseu pas bé. Aquesta escapada no és ni eficaç ni noble; només una n'hi ha de noble i ràpida: no tancar la boca als altres, sinó tractar un mateix d'esdevenir el millor possible. Això és el que volia predir als que m'han condemnat; i ara em separo d'ells.
eAmb aquells que han votat per mi, parlaria de grat sobre el fet esdevingut mentre els magistrats estan ocupats i no hagi d'anar encara allà on he de morir. Resteu amb mi, atenesos, aquest temps. Car res no impedeix que conversem mentre és permès.
