Vés al contingut

Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

d'aquí. I després, no veus que els sicofants són cosa baixa per la qual no caldria despendre gaires diners? Tota la meva fortuna és a la teva disposició, i crec que és suficient. bPerò si tu preocupant-te per mi no volguessis despendre-la, hi ha aquí els forasters[1] disposats a fer les despeses necessàries. Un d'ells precisament, Símmias de Tebes, ha portat la suma necessària. I estan també decidits a aportar-la, Cebes i molts d'altres.[2] Doncs el que et deia: no defugis, per aquesta por, de treballar per salvar-te, ni tampoc no pensis, com deies davant del tribunal,[3] que fugint d'aquí la vida et seria difícil, perquè no sabries què fer. cCar en molts d'altres llocs, fora d'aquí, on arribaràs seràs molt ben rebut: si vols anar a Tessàlia, hi ha allí hostes meus que et tindran en gran estima i procuraran la teva seguretat talment que ningú de Tessàlia no et farà res de mal.
I endemés, Sòcrates, no em sembla just que tu et traeixis a tu mateix podent-te salvar, car tu fas per manera que et passi allò que els teus enemics et volien preparar i t'han preparat, volent-te perdre. I encara més, em sembla que traeixes els teus fills,[4] car podent-los pujar i educar, dte'n aniràs abandonant-los, de tal manera que, en el que depèn de tu, viuran com l'atzar voldrà, i els passarà, naturalment, el que acostuma a passar en les orfandats amb els orfes. Doncs bé; o bé cal no posar criatures al món, o bé cal esforçar-se a llur costat per pujar-les i educar-les; però tu em sembla que tries el camí més fàcil. I cal tanmateix triar el que triaria un home bo i valent; sobretot quan un diu que s'ocupa de la virtut per tota la vida. Quant a mi, jo m'avergonyeixo per tu i per nosaltres, els teus amics, eque sembli tot el teu cas covardia de part nostra: la teva compareixença davant del tribunal, podent no comparèixer, el curs mateix del judici tal com es va desenrotllar i aquesta fi, el més ridícul de tot, que farà semblar que per

  1. Perquè són forasters, els sicofants no poden exercitar contra ells llurs males arts.
  2. Símmias i Cebes els dos tebans deixebles del pitagòric Filolau; amics de Sòcrates; interlocutors en el Fedó. Sembla que tots dos escriviren sobre qüestions filosòfiques.
  3. Apol. 37c
  4. Els fills de Sòcrates eren tres: un era en aquest temps adolescent, els altres dos infants. (Vegi's Apologia 34d). El primer es deia Làmprocles, els altres dos, Sofronisc i Menexen.