Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/130

bC.— És evident que algú diria això, Sòcrates. Tens raó.
S.— Però, car amic, el principi que hem establert em sembla subsistir igualment que abans; altrament examina ara si subsisteix encara o no, el principi que diu que el que cal posar per damunt de tot, no és viure sinó ben viure.
C.— Subsisteix encara.
S.— I que el ben viure és el mateix que el viure just i moral, subsisteix o no subsisteix?
C.— Subsisteix.
S.— Així doncs, segons el que havem establert, cal examinar si és just que jo intenti de sortir d'aquí sense voler-ho els atenesos o no és just. cSi això sembla just, intentem-ho; si no, deixem-ho córrer. Quant al que tu dius, les reflexions que fas sobre la pèrdua de la fortuna, l'opinió pública, i el pujar les criatures, no són en realitat, Critó, sinó consideracions pròpies dels que amb la mateixa lleugeresa farien morir que ressuscitarien després si poguessin, en cap cas, però, reflexivament; això és, de la gent. Però, a nosaltres, donat que la raó ho determina així, no ens cal examinar res més que el que ara mateix dèiem, si obràvem justament tenint, dpels que em treguin d'aquí, diners i agraïment, fugint jo i tu fent-me fugir, o en realitat obrem injustament fent totes aquestes coses? I si ens sembla que és obrar injustament, no ens cal pensar si en romandre i acceptar la situació amb calma, ens cal morir o sofrir alguna altra pena per tal de no fer la injustícia.
C.— Bé em sembles parlar, Sòcrates. Veges, doncs, què hem de fer.
S.— Examinem-ho, amic meu, en comú, i si tens res a objectar al que jo digui, contradigues-me i obeiré; esi no, acaba ja, mon car amic, de repetir-me la mateixa cançó que cal fugir d'aquí sense voler-ho els atenesos. Car jo tinc molt d'interès a obeir-te, però no contra la meva voluntat. Mira, doncs, si els principis de les nostres reflexions et satisfan, 49i prova de respondre al que et preguntaré en tota consciència.