davant dels que allí governen. Car, ja aquí en aquest món, aquesta conducta manifestament no és ni millor, ni més justa, ni més pia per a tu ni per a cap dels teus, ni arribant allà baix serà millor. Car ara moriràs, si mors, cper una injustícia no de nosaltres, les lleis, sinó dels homes, mentre que si fuges vergonyosament oposant a la injustícia la injustícia, tornant mal per mal, violant els acords i els compromisos que tens amb nosaltres, i fent el mal a qui menys has de fer-lo, car en fas a tu mateix, als amics, a la pàtria i a nosaltres, estarem enutjades contra tu per tota la vida, i a l'Hades les nostres germanes, les lleis d'allí, no et faran bona acollida sabent que vas intentar destruir-nos en tot el que estava a la teva mà. No et deixis, doncs, convèncer per Critó fent el que diu, ans fes més aviat el que diem nosaltres.d
Aquestes coses, car amic Critó, prou saps que em sembla sentir-les com als iniciats en els misteris coribàntics[1] els sembla sentir el ressò de les flautes, i en mi el so d'aquestes paraules ressona talment, que fa que no pugui sentir cap altra cosa.
Sàpigues només que de tot això que ara em sembla, si parles en contra, parlaràs en va. Però si creus poder aconseguir res, parla.
C.— No tinc res a dir, Sòcrates.
eS.— Deixa-ho córrer, doncs, Critó, i fem allò que jo dic, puix que el déu ens duu per aquesta via.
- ↑ L'iniciat en els misteris coribàntics sentia el ressò de les flautes en son interior fins molt després que les flautes havien sonat. Així els mots de les lleis ressonen llargament en l'interior de Sòcrates.
