Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





NOTÍCIA PRELIMINAR


I. Personatges, temps i lloc de l'acció


 Sòcrates i Eutífron són els únics personatges de l'acció. Aquest Eutífron del demos de Prospalta, ens és conegut únicament per Plató. Ultra ésser personatge del diàleg del seu nom, Eutífron és citat al Cratil, on Sòcrates deriva el seu coneixement de la interpretació dels noms dels déus, d'Eutífron.[1] Devia ésser un personatge conegut a Atenes, home que es tenia per extraordinàriament entès en matèria de religió i hàbil a endevinar el futur per mitjà de la interpretació de certs signes. Plató ens el presenta com un home ple de presumpció que, armat de les seves concepcions mitològiques, es creu amb dret de procedir d'una manera singular que a la resta de la gent semblaria equivocada i injusta. Fora d'això, el diàleg mateix deixa prou veure quin era el caràcter d'Eutífron. El temps en què es suposa desenrrotllada l'acció és l'any 399, en el temps que va anar des que Meletos deposità la seva acusació fins al judici. Cal fer notar un probable anacronisme. La mort d'un treballador del pare d'Eutífron tingué lloc ώς ἐγεωργοῠμεν ἐν Νάξῳ;[2] ara bé, a Naxos des de 404 no existia la κληρουχία atenesa. Per tant, el fet del qual Eutífron acusa son pare tingué lloc abans del 404. No és probable que si Eutífron acusà realment son pare ho fes cinc anys almenys més tard d'esdevenir-se el fet. Plató, però, per conveniències de composició, fa contemporànies l'acusació contra Sòcrates i la d'Eutífron, situant aquesta, per tant, en l'any 399.
 Quant al lloc on s'esdevé l'acció és sota el pòrtic del rei[3] o sia al local on el segon Arcont, anomenat «rei», distribuïa justícia en matèria religiosa i també en les acusacions d'assassinat.

  1. Cratil, 396d; vegin-se també els altres llocs del Cratil on es parla d'Eutífron: 399e, 407d, 409d, 428c.
  2. 4c. Vegi's Wilamowitz, Platon, II, p. 76
  3. Eutífron, 2a.