St. I
p. 2
aEutífron.— Què s'ha esdevingut de nou, Sòcrates, que has deixat les teves converses del Liceu i passes l'estona aquí prop del pòrtic del Basileu? No deus pas tenir cap plet davant del Basileu, com jo tinc?
Sòcrates.— Els atenesos no en diuen un plet, Eutífron, sinó més aviat una causa criminal.[1]
bE.— Què dius? Algú ha emprès una causa criminal contra tu? Car no puc creure que tu l'hagis empresa contra un altre.
S.— No, certament.
E.— Un altre, doncs, contra tu?
S.— Ben cert.
Ε.— I qui és?
S.— Gairebé ni el conec jo mateix, Eutífron. Segurament això deu ésser perquè és jove i sense anomenada. Li diuen, em penso, Meletos;[2] i és del demos Piteu. Potser tens present algun Meletos d'aquest barri, amb cabell llarg i estirat, barba mal crescuda i nas corb.
- ↑ Traduïm δική per plet i γραφή per causa criminal. δική era tota mena d'acció i especialment l'acció privada; γραφή l'acció pública. En el cas de Sòcrates l'acció era pública, perquè es considerava que amb la impietat es posava en perill l'existència de l'Estat
- ↑ Sobre Meletos vegi's la introducció a l'Apologia en aquest mateix volum.
