si pensen que algú fa això, ds'enfelloneixen, sigui per enveja, com tu dius, sigui potser per alguna altra cosa.
E.— Tocant aquest punt sigui la que es vulgui la relació en què estan amb mi els atenesos, no tinc pas cap desig de fer la prova.
S.— Tu tens, en efecte, fama que et fas desitjar, i que no vols ensenyar la teva saviesa. Però jo tinc por, que degut al meu caràcter sociable, els sembli que aboco tot el que tinc per dir davant del primer vingut, no solament de franc, sinó donant diners damunt a qui em volgués escoltar. Si, com deia ara, es volen ocupar de mi per riure-se'n, com tu dius que et fan, no m'aniria malament eque passéssim el temps al tribunal plasentejant i rient; però, si va seriosament, ningú no sap com acabarà llevat de vosaltres els endevinaires.
E.— Tal volta tot plegat no serà res, Sòcrates, i tu duràs el procés a ton grat, i jo, penso, també el meu.
S.— I quin és el teu procés, Eutífron? Et defenses o persegueixes?
E.— Persegueixo.
S.— Qui?
4E.— Un que perseguint-lo semblo ésser boig.
S.— Com? Persegueixes potser algú que vola?
E.— No cal ni pensar que sigui un que voli, perquè justament és un vell.
S.— Qui és?
E.— El meu pare.
S.— El teu pare mateix, car amic?
E.— Just.
S.— Quina és la teva acusació? Quina és la matèria del procés?
E.— Homicidi, Sòcrates.
S.— Per Heracles, Eutífron; la majoria de la gent no sabrà pas veure la rectitud del teu procedir. No penso que qualsevol
