Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/170

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que sobre les coses divines, si tens voluntat, et diré molta cosa que en escoltar-ho estic segur que restaràs meravellat.
 S.— No m'estranyaria, però tot això m'ho diràs quan tindrem lleure; ara, de moment, prova de respondre'm més clarament al que et preguntava. dCar fa poc, en preguntar-te què podia ésser la pietat, no m'ho has explicat prou bé, ans només m'has dit que és una acció pia el que tu fas ara de perseguir el teu pare per assassinat.
 E.— I he dit veritat, Sòcrates.
 S.— Potser sí, però també hi ha, Eutífron, moltes altres accions que dius que són pies.
 E.— I ho són.
 S.— Recorda que jo no t'he invitat a dir-me una o dues d'entre les accions pies, sinó que et demano quina és l'essència per la qual totes les coses pies són precisament pies. Car tu mateix has dit que hi ha una sola essència per la qual totes les accions impies són impies i una sola per la qual totes les accions pies són pies. O no te'n recordes?e
 E.— Cert.
 S.— Explica'm, doncs, quina pot ésser l'essència mateixa de la pietat per tal que, mirant-la i prenent-la per model, pugui dir que tot el que és fet per l'estil per tu o per un altre, és una acció pia i tot el que no és per l'estil no ho és.
 E.— Si això vols, Sòcrates, també t'ho explicaré així.
 S.— Justament és el que vull.


Segona definició de la pietat


 E.— El que és agradable als déus és la pietat; el que no és agradable, la impietat.7
 S.— Magnífic, Eutífron, tal com jo desitjava que responguessís has respost. Però si la resposta és veritat, és cosa que encara no sé; però suposo que em demostraràs que és cert el que dius.